APARELL RESPIRATORI

He triat de fer una observació d'aquest aparell perque és dels que més m'agrada i dels que em semblen més interessants.

FUNCIÓ: captar l'oxigen de l'aire i expulsar el diòxid de carboni produït pel metabolisme cel·lular.

PARTS:
Orificis nassals: orificis per on entra l'aire, i gràcies als pels que hi ha i la mucositat, filtren i humitgen l'aire.

Fosses nassals: són unes cavitats situades sobre les cavitats buscals que frenen el pas de l'aire per a humitajer-lo i escalfar-lo.

Faringe: comunica  les fosses nassals amb la cavitat bucal, la laringe i l'esòfag.

Boca: també hi entra l'aire pero no es filtra

Epiglotis: és una petita llengueta que tanca la glotis per a que quan estem menjant, l'aliment no vagi cap a la tràquea.


Laringe: és la cavitat que conté les cordes vocals.

Tràquea: està format per diversos cartílags anul·lars i recobert per fibres musculars, a fi d'evitar frecs amb l'esòfag que es troba just al darrere.

Pulmons: són dos òrgans esponjosos formats per milions d'alvèols, envoltats de vasos sanguinis molt fins on hi té lloc l'intercanvi de gasos.

Artèria pulmonar: conté sang pobra en oxigen que surt del cor.

Vena pulmonar: conté sang rica en oxigen que torna cap al cor.

Pleures: membranes fines entre les costelles i els pulmons per a que no es freguin.

Bronquis: dos conductes en els quals es bifurca la tràquea.

Bronquíols: són les ramificancions dels bronquis. Al final d'aquests hi ha els alvèols pulmonars.

Diafragma: membrana musculosa que s'eleva quan expirem i baixa quan inspirem.




INSPIRACIÓ (baixa el diafragma, s'omple els pulmons) --> INTERCANVI DE GASOS (entre oxigen i diòxid de carboni) --> EXPIRACIÓ (per expulsar el diòxid de carboni, puja el diafragma)

INTERCANVI DE GASOS: Les fases d'aquest procés són:
1) La sang rica en CO2 que ve del cor, arriba als capil·lars sanguinis que cobreixen els alvèols. 
2) Als alvèols hi arriba aire de l'exeterior ric en O2, i CO2 dels capil·lars. El resultat és una barreja on hi predomina l'oxigen.
3) Els gasos que hi ha als capil·lars (rics en CO2) entren als alvèols, i dels alvèols en surt l'oxigen que ha agafat en la inspiració. Aquest oxigen entra cap al capil·lar que el conduirà cap al cor.

PER QUÈ TENIM AL·LÈRGIA AL POL·LEN?

Què és el pol·len?
El pol·len és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors (com l'espermatozoide en els humans). Els grans de pol·len són de mida molt petita i es troben als estams. El produeix l'aparell reproductor masculí de les flors i es trasporten les cél·lules espermàtiques al aparell reproductor femení per fecundar-les. Pot ser trasnportat per l'aire, o amb l'ajuda de insectes com les abelles. A les flors es veu de color groc, però no el podem veure a l'aire.



Com entra el pol·len al nostre cos?
El terme de al·lergia és degut a que el nostre cos reaccioni contra substàncies inofensivos com si fossin dolentes per l'organisma i activa els sistemes de defensa. Les substàncies que produeixen al·lèrgies s'anomenen al·lergens, i el pol·len és un d'ells. Pel seu petit tamany, entra pels orificis nassals, penetra per les vies respiratòries fins arribar als pulmons, entra en contacte amb les mucoses i posa en marxa els mecanismes de defensa que provoquen els síntomes a·lèrgics (mucositat, picor d'ulls, esternuts..)

Quins factors influeixen en la quantitat de pol·len que hi ha?
A l'hivern i tardor: si plou més en aquesta época de l'any, hi haurà més concentració de pol·len a la primavera següent ja que les plantes es desenvoluparan més.
A la primavera estiu: els dies assolellats i secs hi haurà més concentració de pol·len, ja que els dies de pluja, l'aigua l'elimina de l'aire.












IMPORTANT!
 No hem de confondre el pol·len amb aquella pols que cau dels arbres durant la primavera, que forma una grans blancs amb pèls. Alló són les llavors dels pollancres que es desprenen dels arbres.