ALOE VERA

És una planta de la familia de les liliàcies i pot arribar als 2 o 3 metres d'alçada. La tija és llenyosa i curta. Les fulles són perennes, grans i gruixudes, de color verd i tenen unes espines pel voltant.


L'aloe vera és una planta que es cultiva sobretot als Estats Units, Curaçao, República Dominicana, Haití, Cuba i països del Sud d'Europa. A Espanya se'n troba a les illes Balears i a les Canàries.
Té dos enemics: l'excès d'aigua i el fred per sota dels 10ºC. Però resisteix bé a les altes temperatures i a les plagues. 


Quan tallem una fulla, en surt la sabia i el sèver. El sèver és el  líquid fosc de color groc marronós que té un sabor amarg.

Sabia

Sèver (color groc)

El sèver te propietats laxants.Si s'en pren 1gr al dia facilita la digestió. És un component en diversos purgants farmacèutics en forma de pastilles, gotes, supositoris... tot i que s'ha d'anar amb compte ja que pot provocar diarrees sanguinolentes i còlics intestinals entre altres.

USOS MEDICINALS
L'aloe vera és un gran antisèptic natural i penetra fàcilment a la pell, hidratant-la i netejantla. També és anestèsic, antiinflamatori, altament nutritiu, descompsa i destrueix els teixits morts (com ara el pus), afavoreix el ceixement cel·lular normal (accelera la curació de llagues i ferides), és altament cicatritzant, antibiòtic i coagulant.

USOS COSMÈTICS
El fet de que entri a les tres capes de la pell (epidermis, dermis i hipodermis) expulsa les bacteries i les grasses que tapen els porus de la pell. Alhora, estimula la creació de noves cèl·lules. 
Si s'utilitza regularment, ajuda a evitar les arrugues, redueix la mida dels porus oberts, i es pot usar sota del maquillatge sense cap problema. També deixa una sensació de frescor després de l'afeitat. És recomanable hidratar-se la pell amb crema hidratant després d'aplicar-se'n. 

EFECTES DE LA MÚSICA AL CERVELL (MI CEREBRO MUSICAL)

Es tracta d'un documental on un científic investiga el cervell d'un músic (Sting).

La música només existeix al cervell. Una nota comença quan les notes viatjen per l'aire, fan vibrar el timpà, dins de l'odïa les vibracions es converteixen en impulsos nerviosos que viatgen al cervell on es perceben diversos elements de la música, com el to i la melodia. Quan es recombinen formen un patró que reconeixem com música, és a dir, el cervell processa els sons que creiem percebre en un to que anomenem música.
La música és moviment, fins fa pocs segles la música anava sempre acompanyada del ball, com passa a les civilitzacions poc avançades, per això quan li fan pensar a Sting en una cançó, inconcientment mou una mica els dits dels peus, és un instint natural.


La música pot fer que aconseguim un estat emotiu determinat, per relaxar-nos, o bé animar-nos més.
com quan balancegem a un nadó per tranquilitzar-lo, o el fem jugar amb sons alegres, els seus cervells aprenen a sentir emocions humanes.

Tots tenim records grabats en el nostre cervell, perque el cervell utilitza la música per assegurar-se de que no els oblidem.  Els records musicals són com una font de joventut, si un moment de la teva infància estava acompanyat d'una cançó, quan l'escoltis de gran és possible que ho recordis i ho revisquis, t'en pots enrecordar de un moment sigui bo o dolent i superar-lo o reviure'l.
Una persona gran pot tenir Alzheimer i seguir recordant cançons que estaven de moda en la seva joventut.

Els llaços que ens uneixen a la música que ens agrada no només són emotius, també poden ser intel·lectuals.
Un fetus comença a sentir a partir de la semana 18, i els científics creuen  que escoltar a música en el ventre de la mare estimula el creixement de la memòria a llarg termini.
Alguns dels primers records dels nens és probable que siguin musicals, com la veu de la mare que sent ressonar a través dels ossos o cançons que havien sentit.

Tocar un instrument desenvolupa el cervell molt més que escoltar música, perque actua més zones del cervell que gairebé res del que coneixem. Aquesta activitat cerebral, augmenta una intel·ligència general. Els investigadors diuen que els nens que aprenen a tocar un instrument musical, augmenten el seu CI fins a 7 punts més.

Cantar junt amb algú genera oxitocina i això provoca una sensació de confiança i intimitat, i es pensa que ja ho utilitzaven els avantpassats per consolar-se.

Quan escoltem música el cervell si t'agrada una cançó, el teu cervell provoca substàncies químiques del benestar, les endorfines. 

Els humans som els únics que podem sincronitzar el nostre moviment amb la música, i pot ser per això la música ens ha ajudat en la evolució a crear relacions socials. 

Si parlem de sincronitzar a un grup de persones, la música es el millor mitja per fer-ho perque deixa clar que uneix a tothom. És una força molt potent per a la cohesió social. 

Les cançons familiars reforcen els nostres llaços de dolor, i de celebració. 

Actualment es pot preveure si una cançó serà un èxit o no, si s'analitza i es compara amb grans èxits anteriors, és a dir, comparant el ritme, la melodia, el to, l'harmonia, les octaves.. i es pot incrementar el potencial d'un èxit fins a un 80 o 85%.

EXTRACCIÓ DE L'ADN HUMÀ

He fet una pràctica de l'extracció del meu ADN, seguint les instruccions d'un video que vaig veure a internet (canviant algun pas).

L'ADN és el material genètic que trobem al nucli de les nostres cèl·lules i conté informació sobre la nostra genètica.

Materials:
-Aigua
-Sal
-Alcohol
-Saliva
-Colorant
-Rentaplats

Procediment:

• En un got hi dissolem una cullerada de sal en mig litre d'aigua . 

• En un altre got hi posem una cullerada sopera d'aigua, i fem gàrgares amb aquesta durant un minut. Quan acabem, ho escopim i ho guardem. 
• En un altre got, hi posem una mica de rentaplats (mitja cullerada aprox.) i 4 cullerades d'aigua, i ho barregem.

• Amb aquestes tres preparacions que tenim (aigua+saliva, aigu+sal, aigua+rentaplats), n'agafem una cullerada de cada, i la posem en un got nou.
• Ara agafem un nou got, i hi posem uns 250 ml d'alcohol, i una gota de colorant, per a que es pugui veure millor l'ADN.

• Barregem l'alcohol amb la preparació d'abans, fent que llisqui sobre l'altre got, ho barregem, esperem uns 3 minuts i veiem uns petit fils blanc, que són el nostre ADN. 
• No s'aprecien molt bé per la qualitat de la càmera, però es veuen una mica els filaments blancs si ens hi fixem.

https://www.youtube.com/watch?v=-L6a4m4tkaE

https://www.youtube.com/watch?v=oJsOC03th2A

QUÈ ÉS L'EFECTE PLACEBO?

Els placebos no són medicaments reals, son substàncies que no fan ni mal ni bé al nostre cos però la clau està en que sembla de veritat i això es el  que ens fan creure, és a dir, l'efecte d'un medicament pot ser positiu tot i que en realitat el seu contingut no sigui un fàrmac real, sempre i quan el pacient es pensi que està prenent una droga terapèutica.
En aquest cas hi té a veure la teoria de la expectativa de resposta, la qual afirma que el que les persones esperen, és el que conta en gran part pero no del tot.  Obviament, el que passa dins de l'organisme també té importància.
Per exemple, si penses que un acudit serà molt graciós, riuràs més, però si penses que no tindrà cap gràcia doncs produirà l'efecte contrari.

El funcionament d'un medicament depén també en part de si el pacient creu que funcionarà o no.
La morfina alleuja el dolor, pero si el pacient no sap que se li està injectant, aquesta perd la meitat de la eficàcia i això significa que la meitat de la seva eficàcia té a veure amb el cervell.

Quan veiem que un metge comprén el nostre dolor i està atent ens sentim millor i curem abans.
Una raó és l'actitud del metge, si el metge està confiat nosaltres confiem en que canvii la nostra situació,  també la sensació de consol de quan algú es preocupa per nosaltres ens ajuda a curar-nos. Si el metge et despatxa ràpidament o bé t'escolta i presta atenció, milloraràs molt més.
El placebo no només afecta a les persepcions subjectives del pacient, sinó també produeix un canvi fisiològic semblant al d'un medicament.

I com pot ser cert?, estan investigant els processos químics que ho justifiquen.

El cervell produeix el seu propi fàrmac, les endorfines, que alleugen el dolor, és semblant a la morfina i a la heroina. Algú que té mal de queixals pot millorar si li donem placebo i l'alleujament que sentirà és causat a les endorfines. La naloxona anul·la l'efecte de les endorfines, si li'n donem a algú amb mal de queixals i després un placebo, aquest no serveix de res, ja que les endorfines generades pel cervell no tindran cap efecte degut a la naloxona. Això justifica que lefecte placebo és real.

http://www.documentales-online.com/el-poder-del-efecto-placebo-redes/

FEAR AND FAITH (POR I FE)
En aquest documental es posa en pràctiba l'efecte placebo. Al principi del documental, veiem un medicament que es diu Rumyodin, que diuen que ha estat ultilitzat pels soldats de l'exèrcit per a que no tinguessin por, i és subministrat a als primers quatre pacients civils que pateixen fòbies diverses. Primer se'ls hi injecta una injecció del medicament, i posteriorment se'ls recepten unes pastilles que han de pendre a diari. Després de la introducció, el presentador explica que Rumyodin és placebo, i han fet aquest experiment el més real possible per a que els pacients s'ho creguin. Explica que les càpsules, la caixa, els colors, i fins i tot les dosis diàries tenen rellevància en l'eficàcia del placebo.

L'edifici havia de ser gran per a que semblés una seu farmacèutica real, dins de l'edifici hi havia d'haver molts científics i un doctor, els quals eren tots actors. El medicament vindrà en una càpsula blava, i els pacients senten a una autoritat afirmar que Rumyodin és un medicament real i efectiu . Tot està dissenyat per augmentar l'efecte placebo.
Just després de que els hi injectessin el Rumyodin, els pacients ja notaven els efectes secundaris falsos que els metges els havien dit que sentirien, i un dels pacients ja sentia que tenia menys por a les alçades.
Seguidament, el presentador posa a prova als pacients per a que perdin la por a les seves fòbies, i tots milloren més o menys ràpidament. Tots se senten molt millor.
Més endavant, el presentador explica que no només ha utilitzat Rumyodin per a pacients que tenen por, sinó també per pacients que tenien alergies, els quals s'han curat; per als que volien ser més intel·ligents; i pels que volien deixar de fumar.

"Tot està a la ment"

Han reunit a tots el que prenien el placebo i els han dit que no era un medicament real. Tots s'han sorprés, a tots els hi havia funcionat i havia estat un medicament fals, ho han fet per la seva força de voluntat.
El 85% dels fumadors van deixar de fumar, un noi que tenia dermatitis ja no en té, i diuen que tot i saber que és un placebo no han empitjorat.
http://www.youtube.com/watch?v=6eEdA0yEZTA