La música només existeix al cervell. Una nota comença quan les notes viatjen per l'aire, fan vibrar el timpà, dins de l'odïa les vibracions es converteixen en impulsos nerviosos que viatgen al cervell on es perceben diversos elements de la música, com el to i la melodia. Quan es recombinen formen un patró que reconeixem com música, és a dir, el cervell processa els sons que creiem percebre en un to que anomenem música.
La música és moviment, fins fa pocs segles la música anava sempre acompanyada del ball, com passa a les civilitzacions poc avançades, per això quan li fan pensar a Sting en una cançó, inconcientment mou una mica els dits dels peus, és un instint natural.
La música pot fer que aconseguim un estat emotiu determinat, per relaxar-nos, o bé animar-nos més.
com quan balancegem a un nadó per tranquilitzar-lo, o el fem jugar amb sons alegres, els seus cervells aprenen a sentir emocions humanes.
Tots tenim records grabats en el nostre cervell, perque el cervell utilitza la música per assegurar-se de que no els oblidem. Els records musicals són com una font de joventut, si un moment de la teva infància estava acompanyat d'una cançó, quan l'escoltis de gran és possible que ho recordis i ho revisquis, t'en pots enrecordar de un moment sigui bo o dolent i superar-lo o reviure'l.
Una persona gran pot tenir Alzheimer i seguir recordant cançons que estaven de moda en la seva joventut.
Els llaços que ens uneixen a la música que ens agrada no només són emotius, també poden ser intel·lectuals.
Un fetus comença a sentir a partir de la semana 18, i els científics creuen que escoltar a música en el ventre de la mare estimula el creixement de la memòria a llarg termini.
Alguns dels primers records dels nens és probable que siguin musicals, com la veu de la mare que sent ressonar a través dels ossos o cançons que havien sentit.
Tocar un instrument desenvolupa el cervell molt més que escoltar música, perque actua més zones del cervell que gairebé res del que coneixem. Aquesta activitat cerebral, augmenta una intel·ligència general. Els investigadors diuen que els nens que aprenen a tocar un instrument musical, augmenten el seu CI fins a 7 punts més.
Cantar junt amb algú genera oxitocina i això provoca una sensació de confiança i intimitat, i es pensa que ja ho utilitzaven els avantpassats per consolar-se.
Quan escoltem música el cervell si t'agrada una cançó, el teu cervell provoca substàncies químiques del benestar, les endorfines.
Els humans som els únics que podem sincronitzar el nostre moviment amb la música, i pot ser per això la música ens ha ajudat en la evolució a crear relacions socials.
Si parlem de sincronitzar a un grup de persones, la música es el millor mitja per fer-ho perque deixa clar que uneix a tothom. És una força molt potent per a la cohesió social.
Les cançons familiars reforcen els nostres llaços de dolor, i de celebració.
Actualment es pot preveure si una cançó serà un èxit o no, si s'analitza i es compara amb grans èxits anteriors, és a dir, comparant el ritme, la melodia, el to, l'harmonia, les octaves.. i es pot incrementar el potencial d'un èxit fins a un 80 o 85%.
No hay comentarios:
Publicar un comentario